dimarts, 1 de març del 2011

Cronologia de apple y microsoft

Cronologia de Microsoft
 
1981 - MS-DOS 1.0
1982 - MS-DOS 1.25
1983 - MS-DOS 2.0 / Microsoft Windows
1984 - MS-DOS 3.0 / MS-DOS 3.1 per a reds
1985 - Microsoft Windows 1.0
1986 - MS-DOS 3.2
1987 - MS-DOS 3.3 / Microsoft Windows 2.0 / Microsoft Windows / 386
1988 - MS-DOS 4.0 / MS-DOS 4.01 / Microsoft Windows / 286
1990 - Microsoft Windows 3.0
1991 - MS-DOS 5.0 / Microsoft Windows 3.00a
1992 - Microsoft Windows 3.1 / Microsoft Windows per empreses 3.1
1993 - MS-DOS 6.0 / MS-DOS 6.2 / Microsoft Windows NT 3.1
1994 - MS-DOS 6.21 / MS-DOS 6.22 / Microsoft Windows NT 3.5 / Microsoft Windows per
1995 - Microsoft Windows NT 3.51 / Microsoft Windows 95
1996 - Microsoft Windows NT 4.0 / Microsoft Windows CE 1.0
1997 - Microsoft Windows CE 2.0
1998 - Microsoft Windows 98 / Microsoft Windows CE 2.1
1999 - Microsoft Windows 98 SE / Microsoft Windows CE 3.0
2000 - Microsoft Windows 2000 / Microsoft Windows ME (Millennium)
2001 - Microsoft Windows XP
2003 - Microsoft Windows Server 2003
2007 - Microsoft Windows Vista
2007 - Windows Home Server
2008 - Windows Server 2008
2010 - Microsoft 7


Cronologia d'Apple


1976 – Fundació d'Apple i creació d'Apple I
1977 – Creació d'Apple II y VisiCalc
1980 – Apple III
1983 – Neix l'ordinador Lisa
1984 – Neix Macintosh
1985 – Steve Jobs es despedit d'Apple
1993 – Apple presenta la computadora Newton
1994 – Neixen els chips PowerPC de IBM
1996 – Torna Steve Jobs
1998 – Neix la iMac
2001 – Apareix OSX

Aparells de les xarxes y formes d'aquestes

1. Mòdem

Els mòdems són dispositius que permeten la comunicació d'equips remots per la línia telefònica i
concretament la connexió a Internet. S'utilitzen cada dia menys per l'accés a Internet ja que la tecnologia
ADSL ha superat les seves prestacions de molt.
La seva funció és Modular / Desmodular el senyal per tal d'adaptar-lo a la seva transmissió a la línia
telefònica i al format intern de l'ordinador. Físicament el podem trobar com a dispositiu extern, però també
integrat en placa o com a placa d'extensió normalment PCI.
El seu funcionament bàsic:
• El modulador envia un senyal portador constant.
• Quan es volen transmetre dades es modifiquen algunes característiques de la portadora: fase,
freqüència o amplitud.
Les característiques més importants que caracteritzen un modem són:
• Velocitat de transmissió (bps): Per exemple 28Kbps, 56Kbps.
• Estàndards determinen les característiques de comunicació: V.32, V.32bis, V.34, V.90 i V.92
• Tipus de connexió: símplex: únic sentit; half-duplex: dos sentits alternats; full-duplex: dos sentits
simultanis.
• Mode de transmissió: síncron: s'utilitza una senyal de rellotge per a enviar i recuperar les dades.
Asíncron: sense rellotge.
• Funció FAX: En aquest cas el mòdem inclou la funcionalitat de fax i permet rebre/enviar format fax
controlat per programari.

2. Port de xarxa Ethernet
El port Ethernet és el connector associat a una targeta de xarxa. Una tarjeta d'interfície de xarxa o Network
Interface Card (NIC) és una placa de circuit que permet a un ordinador ser connectat en xarxa via clable.
Físicament la reconeixerem pel tipus de connector. A vegades ve integrada en la placa base de l'ordinador i
d'altres ve implementada en una targeta PCI interna o USB externa.
Els paràmetres que hem de tenir en compte són:
• El tipus de connexió a xarxa. En el cas més habitual de xarxes ethernet RJ-45.
• El tipus de connector amb la placa base, normalment PCI o USB.
• La velocitat de la xarxa: 10Mbps, 100Mbps, 1000Mbps. La velocitat més estesa actualment és
100Mbps. De totes maneres la velocitat ha ser la mateixa que a la resta de la xarxa.

2. LES XARXES D'ÀREA LOCAL LAN

2.1 Xarxes d'àrea local

2.1.1 Introducció i definicions:
Qualsevol xarxa d'àrea local està molt lluny de semblar-se a una conjunció caòtica d'ordinadors. Tota
l'estructura de la xarxa està perfectament organitzada en la seva posició geogràfica, en els serveis que
proveeix, en la custòdia segura de la informació, etcètera.

Les xarxes d'àrea local s'organitzen com un conjunt ordenat de protocols de comunicació que operen
sobre una topologia ben definida. Els protocols indiquen com es connecten i comuniquen internament els ordinadors a la xarxa. La topologia descriu la jerarquia de connexió entre ells.
Vegem diverses definicions que requerim per comprendre millor el món de les xarxes.
• Node (host en anglès) client: és un ordinador connectat en xarxa que s'aprofita dels serveis de la
xarxa.
• Node (host en anglès) servidor: és un ordinador connectat a la xarxa que proveeix els serveis als
nodes clients. Per exemple un servei d'impressió, un servei de disc... Normalment en una xarxa un
mateix node pot ser servidor d'uns serveis i client d'uns altres.
• Node aïllat: un node aïllat és un ordinador incapaç de comunicar-se amb l'exterior per via
telemàtica.
• Sistema aïllat: és un conjunt d'ordinadors que, encara que connectats entre si, manquen de
connexió permanent a altres xarxes. De manera temporal es poden permetre connexions, per
exemple, via mòdem a altres xarxes per sincronitzar dades.
• Sistema connectat o xarxa d'ordinadors: és una connexió de xarxa permanent entre equips i altres
xarxes. Quan un node client requereix un servei, ha de demanar-lo a una màquina concreta
especificant el servei concret que desitja. En una xarxa tots els ordinadors i altres dispositius tenen
una identitat única. Per exemple, en una xarxa Ethernet les targetes de xarxa tenen una adreça
única a nivell mundial codificada en 48 bits que es coneix com a adreça MAC.
• Sistema distribuït: un sistema distribuït és una xarxa d'ordinadors on l'usuari no necessita conèixer
quins són els ordinadors clients ni els servidors.Simplement l'usuari fa una petició i la xarxa respon
de la manera més eficient possible.
• Protocol: un protocol és un conjunt de regles perfectament organitzades i convingudes de mutu
acord entre els participants en una comunicació, la missió de la qual és regular-ne algun aspecte. És
habitual que els protocols estiguin exposats públicament com normatives o recomanacions de les
associacions d'estàndards. A nivell de llenguatge màquina, un protocol especifica els
comandaments que intercanvien els dispositius i el seu significat. A més, els protocols realitzen
tasques addicionals com comprovació d'errors, compressió de dades, avís de recepció correcta de
dades, etcètera. Els protocols poden estar implementats en programes o electrònicament per
maquinari.
• Xarxa client-servidor (pur): el servidor és el que brinda el servei i els clients són els que es
beneficien dels serveis subministrats pel servidor. Sol ser un servidor dedicat. Per exemple un
sistema operatiu de xarxa (ja en desús) és Novell Netware.
• Xarxes entre iguals o peer to peer (punt a punt): en aquest cas el sistema operatiu de xarxa pot
actuar indistintament com a client o com a servidor. D'aquesta forma un node pot donar un
determinat servei i ser client d'uns altres. Normalment són servidors no dedicats. Per exemple,
nodes amb Windows, Mac OS o Linux instal·lats en qualsevol de les seves versions.

Justificació de la necessitat de les xarxes

 El PC, ja sigui portàtil o de sobretaula, tradicionalment ha estat una eina personal orientada al treball
individual en el qual cada usuari posseeix les seves pròpies eines informàtiques i el seu propi programari. En un PC aïllat es perden els beneficis de la utilització de la resta dels recursos de l'organització (impressores, dades d'altres usuaris, missatges, accés a totes les possibilitats d'Internet), que poden facilitar tasques i fomentar la cooperació amb altres usuaris de la xarxa: les xarxes vénen a solucionar aquest aïllament.

Beneficis de les xarxes d'àrea local (LAN):
Raons econòmiques i compartició de recursos: compartir perifèrics evita la necessitat que cada node de la xarxa tingui localment tots els recursos, el que multiplica el seu nombre i encareix significativament els costos. Per exemple, compartir una impressora per a tots els alumnes d'una aula.
Possibilitat de compartir dades: en el desenvolupament de la tasca pròpia de qualsevol organització, és
imprescindible compartir les dades que es generen en els diferents estadis d'un procés. Per exemple, posem aquest document en una unitat de disc compartida i tots vosaltres hi teniu accés.
Creació de sistemes d'informació compartida: en ocasions és impossible, o almenys no és fàcil, que tota la informació que s'ha d'utilitzar resideixi en el mateix ordinador, ni tan sols en la mateixa xarxa. Per exemple una base de dades compartida.

Evitar redundàncies inútils d'informació. en sistemes aïllats, quan diferents usuaris utilitzen la mateixa
informació, cadascun ha de posseir una còpia de les dades que utilitzarà. Tenim llavors un sistema de
múltiples còpies no sincronitzades.

Procés distribuït: un sistema informàtic en xarxa permet que el treball que desenvolupa el sistema es
distribueixi entre els diferents nodes que componen la xarxa, de manera que les càrregues quedin
distribuïdes entre tots els equips.
Simplificació de la gestió dels sistemes: en estar tots els equips interconnectats es poden gestionar tots des d'una consola de xarxa.

Treball col·laboratiu: El treball col·laboratiu consisteix en la integració de processos i dades de tots els
usuaris per a una finalitat comuna en un mateix sistema anomenat WorkFlow.
Centralització de la gestió de coneixement i backup: Les xarxes permeten la centralització del coneixement i de la simplificació i automatització de les còpies de seguretat.
Característiques definitories de les xarxes d'àrea local (LAN)

Les característiques que defineixen una xarxa d'àrea local són:
• Àmbit d'una sala, una oficina, màxim un edifici
• Velocitat moderada o alta (entre 100Mbits / 1 Gbit)
• Taxa d'error baixa. Realment molt baixa!
• Conjunt de protocols que utilitza. En l'actualitat Ethernet és l'estàndard mundial que utilitzen la
majoria de les xarxes cablejades.

Topologies d'interconnexió El terme topologia d'interconnexió pot definir-se com l'estudi de la manera en que estan interconnectats i operen entre si els elements d'una xarxa.Podem parlar de:

Topologia física: descriu l'esquema per al cablejat dels dispositius físics.

Topologia lògica: descriu el mode de funcionament conceptual, independentment de com estiguin col·locats els cables.

Una xarxa pot tenir un tipus de topologia física i un tipus de topologia lògica completament distint. Per
exemple, 100BASE-T d'Ethernet usa topologia física en estrella estesa, però actua com si utilitzés una
topologia de bus lògica.

Les topologies més habituals són:

Introducció a les xarxes

La telecomunicació fa referència a la comunicació a distància i és una tècnica consistent a transmetre un missatge des d'un punt a un altre. 

 Més concretament telecomunicacions, és tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, dades,imatges, veu, sons o informació de qualsevol naturalesa que s'efectua a través de cables, radioelectricitat,mitjans òptics, físics o altres sistemes electromagnètics.Els principals elements que participen en un sistema de telecomunicació són: 

-Emissor: Dispositiu que vol emetre un missatge 

-Missatge: Informació que l'emissor vol enviar al receptor.

-Canal: Element físic que permet establir una connexió entre emissor i receptor.
 
-Receptor: Dispositiu que rebrà un missatge i possiblement l'interpretarà.

-Codi o protocol: És un conjunt de signes, símbols i normes que utilitzen l'emissor i el receptor per garantir l'èxit de la comunicació.

Evolució històrica de les xarxes de telecomunicació:

• 1800–1837 Desenvolupaments preliminars: Volta descobreix la bateria primitiva; Fourier i Laplace presenten els seus tractats matemàtics; Ampere, Faraday, i Henry condueixen experiments sobre electricitat i magnetisme; Llei de Ohm (1826); Gauss, Weber, i Wheatstone desenvolupen sistemes elementals de telegrafia.

• 1838–1866 Telegrafia: Morse perfecciona el seu sistema; Steinhill troba que la terra pot usar-se com camí de tornada; s'instal·len serveis comercials.

• 1844 es desenvolupen tècniques de multiplexatge; William Thomson calcula la resposta a l'impuls en una línia telegràfica.

• 1855 s'instal·la el primer cable transatlàntic.

• 1845 Lleis de Kirchoff.

• 1864 Les equacions de Maxwell prediuen la radiació electromagnètica.

 • 1876–1899 Telefonia: Alexander Graham Bell perfecciona el transductor acústic; primera central de commutació telefònica amb 8 línies; Edison perfecciona el transductor de carbó; Strowger desenvolupa el commutador pas a pas (1887).

• 1887–1907 Telegrafia Sense fil: Heinrich Hertz verifica la teoria de Maxwell; demostracions de Marconi i Popov; Marconi patenta un sistema complet de telegrafia sense fil (1897); comença el servei comercial, incloent-hi sistemes transatlàntics terra aire i terra mar.

• 1904–1920 Comunicacions electròniques: Lee De Forest inventa el tríode basat en el díode de Fleming; primers filtres bàsics; experiments amb ràdio AM broadcasting; el Sistema Bell completa la primera línia telefònica transcontinental amb repetidors electrònics (1915); s'introdueixen sistemes de multiplexatge telefònic: H. C. Armstrong perfecciona el receptor de ràdio superheterodí (1918); primera estació comercial de radiodifusió.

• 1920–1928 Carson, Nyquist, Johnson, i Hartley presenten la seva teoria de transmissió.

• 1923–1938 Televisió: demostració de sistemes de formació mecànica

• d'imatges; anàlisis teòriques de requeriments d'amplada de banda; DuMont i d'altres perfeccionen el tub de rajos catòdics; comencen les proves de sistemes experimentals de radiodifusió.

• 1931 S'instal·len serveis de tele-impressió.

• 1934 H. S. Black desenvolupa amplificadors de realimentació negativa.

• 1936 Armstrong’s presenta el seu treball en ràdio de modulació de freqüència (FM).

• 1938 Alec Reeves concep la modulació per polsos codificats (PCM).

• 1938–1945 Es desenvolupen sistemes de radar i microones durant la Segona Guerra Mundial; FM s'usa extensivament per a comunicacions militars. La guerra potencia la investigació i desenvolupament en totes les àrees.

• 1944–1947 Desenvolupament en representació matemàtica del soroll; desenvolupament en mètodes estadístics de detecció de senyals.

• 1948–1950 C. I. Shannon publica la seva teoria de la informació.

• 1948–1951 S'inventa el transistor, base de l'electrònica digital dels computadors.

• 1950 El múltiplexatge per divisió en el temps (TDM) és aplicat a la telefonia. Hamming presenta el primer codi de correcció d'errors.

• 1953 S'estableix l'estàndard de TV color TV als EUA.

• 1955 J. R. Pierce proposa un sistema de comunicacions satel·litals.

• 1958 Sistemes de llarga distància de transmissió de dades es desenvolupen per a ús militar.

• 1960 Maiman demostra el primer làser.

• 1961 Comença la producció comercial de circuits integrats.

• 1962 Les comunicacions satel·litals comencen amb el Telstar I.

• 1962–1966 S'ofereix comercialment el servei de transmissió de dades; es prova que PCM és factible per a la transmissió de veu i TV; es desenvolupa la teoria de transmissió digital; Viterbi presenta el seu esquema de correcció d'error; es desenvolupa l'equalització adaptativa.

• 1964 Es posen en servei sistemes de commutació telefònica totalmente electrònica.

• 1965 Mariner IV transmet imatges des de Mart.

• 1966–1975 Els satèl·lits comercials comencen a operar; s'introdueixen enllaços òptics usant làser i fibra òptiques; es crea ARPANET (1969).

• 1976 Xerox inventa la xarxa LAN Ethernet.

• 1968–1969 Comença la digitalització de les xarxes telefòniques.

• 1970–1975 L'estàndard PCM és desenvolupat pel CCITT.

• 1975–1985 Es dissenyen sistemes òptics d'alta capacitat; s'uneixen la tecnologia òptica i els sistemes de commutació totalment integrats; microprocessadors per a processament digital de senyals.

• 1980–1983 Comença a operar la xarxa global Internet basada en el protocol TCP/IP.

• 1980–1985 Es posen en servei el sistema modern de telefonia cel·lular, NMT a Europa, AMPS a EEUU. Es defineix el model OSI per l'ISO (International Standards Organization). Comença la segona generació de telefonia digital cel·lular.

• 1985–1990 Màxim desenvolupament en xarxes LAN; acaba l'estandardització de RDSI; servei públic de comunicació de dades comença a estar disponible àmpliament; els sistemes òptics de transmissió reemplacen els sistemes de coure en transmissió de llarga distància; es dissenya el sistema SONET. S'acaben els estàndards GSM i SDH.

• 1989 Es proposa el servei World Wide Web (WWW) per Tim Berners-Llig (CERN).

• 1990–1997 Es posa en funcionament el sistema de telefonia cel·lular digital, Global (GSM);
desregulació de les telecomunicacions a Europa i gran part del món, es popularitzen els sistemes de TV per satèl·lit; Internet s'expandeix ràpidament a causa del servei WWW.

• 1997–2001 El negoci de les telecomunicacions desregulat créix ràpidament; les xarxes de telefonia cel·lular digital, especialment GSM, s'expandeixen mundialment; Internet creix en aplicacions comercials; una part de les comunicacions de veu són transferides de les xarxes públiques de telefonia commutada (PSTN) a Internet. Apareixen les xarxes Ethernet de Gigabit.

• 2001–2005 TV digital TV comença a reemplaçar la TV analògica broadcast, apareixen els serveis d'accés a Internet de banda ampla, el servei de telefonia comença a ser reemplaçat per la comunicació cel·lular personal amb el servei PCS; la segona generació de cel·lulars és actualitzada per proveir altes taxes en servei de dades de commutació de paquets.

• 2005– Actualitat La TV digital TV comença a reemplaçar el servei analògic, proveint serveis
interactius a més del servei de difusió; tercera generació de cel·lulars i tecnologia WLAN milloren els serveis de dades mòbils; la xarxa de telecomunicacions global evoluciona cap a una plataforma comuna de xarxa de commutació de paquets per a tot tipus de serveis. Es generalitza l'ús de l'ADSL. L'amplada de banda dels sistemes de transmissió augmenta ràpidament.